BUTLLETÍ MENSUAL
No 199 Gener 2020 - 28/01/2020
Incrementar mida lletra Mida letra Decrementar mida lletra
 
Entrevista amb Kobe Bryant

Com va anunciar el passat mes de novembre, Kobe Bryant es retira aquesta temporada. En la següent entrevista, el guanyador de cinc anells de la NBA comparteix amb Sportmagister les seves sensacions, rememora el millor i pitjor de la seva dilatada carrera i de com ha estat el seu camí fins arribar a ser considerat un dels millors jugadors de bàsquet de la història.

 

Fa un temps vas dir que no voldries fer un tour de comiat quan et retiressis, però un cop ho has anunciat sembla que s’ha convertit exactament en això quan trepitges les pistes de la NBA com a visitant. Com et fa sentir això?

He de dir que em sento genial. Jo no ho considero un tour de comiat, però està sent tot molt bonic. Jo presento els meus respectes als fans i ells m’ho tornen de la mateixa manera. És un moment molt màgic que ha sorgit, i després de 20 anys jugant, el fet de poder ser capaç de donar les gràcies als aficionats i que ells me les donin a mi és un final fins i tot millor del que mai podria haver imaginat.

Estan rebent fantàstiques ovacions a totes les pistes on hi jugues per últim cop, fins i tot a Boston, on sempre has estat l’enemic número 1 per la rivalitat entre les dues franquícies, Celtics i Lakers. Com ho vas viure?

Va ser inoblidable i únicament tinc agraïments per a l’afició dels Celtics. Estava com a boig per jugar allí perquè sempre ha estat un dels meus llocs favorits. Els fans saben molt de bàsquet i hi ha molta història i tradició en l’esport de Boston. Ells són conscients d’això, i jo també, per això sempre ha estat especial jugar allí. He tingut la sort de disputar dues finals de la NBA allí, una cosa que somies des de nen i que difícilment succeeix. Sabia que era el meu últim cop allí i el que vaig viure a Boston va ser un preciós, preciós moment que portaré sempre dins meu.

Ens els darrers 20 anys ens has deixat un llegat per a la història. Després del teu darrer partit que deixaràs enrere, i encara més important, què t’emportes amb tu?

Crec que deixaré enrere únicament la meva presència física del que han estat els meus 20 anys de carrera. Entrenar, jugar, anotar, defensar i fer tot el que he fet com a jugador professional de bàsquet. Però el que m’emportaré amb mi és l’esperit que representa tot el que he fet amb la meva presència física. He après la importància de ser perseverant, com superar les errades, com afrontar els èxits, he après també a comunicar-me amb els altres, a entendre’ls, a tenir empatia, a sentir compassió... Aquestes són les coses que portaré amb mi per a sempre, aquí deixaré el que he pogut fer amb el físic durant 20 anys.

Sempre va haver altíssimes expectatives al teu voltant i te n’has sortir molt bé durant tota la teva carrera. Com ho has aconseguit fugir de la pressió que això suposa i quins consells donaries a un jove jugador que es pugui trobar en la mateixa situació?

La clau realment és estimar el que fas. La fórmula màgica és estimar cada moment del bàsquet i quan ho sents així es quan realment gaudeixes del procés de tot plegat. Si estimes el fet de voler estar sempre preparat, si estimes entrenar, si t’agrada més posar-te a punt que el fet de guanyar, serà quan tu tindràs alguna cosa real, real i especial i això és imbatible.

Creus que el bàsquet t’ha tractat injustament, havent patit vàries lesions importants en els darrers anys de la teva carrera?

No, sincerament crec que el bàsquet i jo tenim una excel·lent relació. Ens hem entès molt bé sempre i penso que nosaltres, els atletes, hem d’aprofitar les oportunitats quan se’ns presenten, no només les bones, també les dolentes. Així he estat capaç d’enfrontar-me i tractar amb tot el que s’ha creuat en el meu camí. Quan he patit les lesions, he pogut extreure la part positiva i aprendre del viscut, intentant aprofitar les oportunitats que venien directament d’aquestes lesions, com poder centrar-me en altres coses, o planejar nous reptes. Així que no crec que aquest esport que tant estimo m’hagi tractat injustament, sinó que crec que m’ha donat una fantàstica oportunitat i jo no l’he deixat passar.

Quan et retiris, et sentiràs relaxat sense exposar el teu cos i ment a les pressions que suposa ser un gran jugador de bàsquet o trobaràs a faltar la tensió de ser un esportista d’elit?

És un pregunta molt complicada de contestar. Viure d’aquesta manera no és la més saludable, i tot i que jo sóc dels que gaudeixo d’aquesta exigència, també me n’adono en èpoques de descans, com és l’estiu, de com pot ser de relaxant la vida. Però tampoc estàs còmode perquè estàs acostumant a la pressió constant, a entrenar dur, a patir dolors al cos, a estar preocupat pel pròxim partit... Llavors, crec que necessitaré un temps d’ajustament, en què hauré d’adaptar-me i saber que ja no seré capaç de passar per aquests tipus de pressions, de viure aquests moments, o sigui hauré d’aprendre a viure d’una altra manera. El temps dirà si agrairé més el relax o si trobaré a faltar la competició.

Quin lloc creus que ocuparàs a la història de la NBA després de la teva retirada? Et veus per davant o per darrera d’altres llegendes com Michael Jordan o Larry Bird?

Jo he intentat deixar un llegat i ja veurem el seu impacte en el futur del joc. Jo no comparo el que he fet amb el que han fet els més grans de tots els temps, ja que per a mi el més important i el més meravellós és veure com impacta el que tu has fet sobre les futures generacions, o sobre els jugadors actuals. Si jo veig que el que he fet durant els meus 20 anys de professional ha impactat en els que juguen avui i en els que jugaran demà, en un sentit positiu, i que aquests jugadors són capaços de mantenir el llegat i a més transmetre’l a les generacions que els succeeixin, això serà el més important; molt més que el lloc que jo he d’ocupar a la història.

 

Nino Vàzquez

Perfil

Parlar de Kobe Bryant és parlar sense cap dubte d'un dels millors jugadors de la història del bàsquet. Fill de Joe Bryant, exjugador de la NBA, Kobe va néixer a Filadèlfia el 23 d'agost de 1978. Quan comptava amb sis anys, la seva família es va moure a viure a Itàlia, ja que el seu pare va deixar la NBA per jugar a la lliga del país transalpí. Aquesta situació va ser molt important per Kobe, doncs va adquirir una gran cultura en educar-se a Europa, a més d'aprendre a parlar l'italià i el castellà.

Després d'una brillant trajectòria a l'Institut, Kobe va ser triat amb només 17 anys al draft de la NBA de 1996. Després de seleccionar-ho amb l'elecció número 13 de la primera ronda, Charlotte Hornets va traspassar els seus drets a Los Angeles Lakers, l'únic equip en que Kobe ha jugat en les seves 20 temporades al bàsquet professional. Al costat de Shaquille O’Neal, Bryant va retornar als Lakers al cim de la NBA, guanyant tres títols consecutius entre 2000 i 2002. Més tard, com Kobe com a líder i al costat de Pau Gasol, Bryant va tornar a guiar als Lakers a dos títols més, 2009 i 2010. 

A més de cinc anells de campió de la NBA, l'inesgotable palmarès de Kobe inclou una mitjana de 25 punts per partit, sent màxim anotador de la lliga al 2006 (35,4) i 2007 (31,6), 15 temporades als playoffs, 18 seleccions pel partit All-Star, Jugador Més Valuós de la lliga en una ocasió i dues en les Finals de la NBA. Bryant ha estat destacat 11 temporades en el quintet ideal de la lliga. El seu rècord anotador de punts en un partit, 81, contra Toronto Raptors el 22 de gener de 2006, és la segona marca més alta de la història de la NBA. Kobe a més va representar als Estats Units en els Jocs Olímpics, ajudant al seu país a recuperar l'or als Jocs de Pequín de 2008 i repetint medalla daurada als Jocs de Londres 2012. En ambdues olimpíades, Estats Units va derrotar Espanya a la final.

 

 
Destaquem

 

Introducció:

 

Tots els grans seguidors de l'esport ens hem vist fortament colpejats per la tràgica i inesperada mort de Kobe Bryant, un dels millors jugadors de bàsquet i esportistes que hem vist.

Just abans de la seva retirada, Nino Vàzquez va realitzar, per a Sportmagister, una excel·lent entrevista a l'estrella dels Lakers, de la qual es poden destacar moltíssimes frases, perquè Kobe parlava en clau de repàs a la que havia estat la seva gran carrera.

El mateix títol de l'entrevista -la qual reproduïm en aquest butlletí- ens reflecteix perfectament la personalitat de Bryant, un home que estava més preocupat pel seu llegat que pel lloc que ocuparia a la història de la NBA. Després de la seva mort, hem pogut constatar a tot el món que l’empremta deixada per Kobe, tal com ell desitgés, és immensa, I que, a més, va estretament lligada al seu lloc a la història d'una competició en la qual ja s'està votant canviar el logotip de la lliga per a poder incloure'l.

 

Test Recomenat   Article relacionat:
Deixar empremta...
Recepta Recomanada

 

 
Pla d'educació esportiva

Et proposem aquestes cinc làmines centrades en els valors d'aquesta quinzena corresponents a les respectives edats.

Ja sé pentinar-me
de 4 a 5 anys
Estic content quan dic la veritat
de 6 a 7 anys
No m’espanto davant les dificultats
de 8 a 9 anys
Aprenc a treballar en equip
de 10 a 11 anys
No em conformo amb la mediocritat
de 12 a 13 anys
+ informació 
 
Test recomanatTip recomanat

Et suggerim aquest mes el següent test d'autoavaluació:

Reflexiono sobre l'oportunitat que tinc de deixar empremta en els meus jugadors?

Per aquest mes et recomanem:

A la vida hem vingut per a donar-nos als altres

+ informació + informació 

Notícies
Interessantíssima entrevista amb Javier Zanetti a El País28/01/2020
Mares guerreres28/01/2020
La impressionant història de superació d'Antonio Aragoneses28/01/2020
 
© Fundació Brafa 2020